Catedral de La Habana

La Catedral de la Mare de Déu de la Concepció Immaculada de l'Havana és una de les edificacions més emblemàtiques, visitades i admirades de la capital cubana. Els inicis de la seva construcció daten de 1748, quan va començar a edificar-se un oratori de l'ordre dels Jesuïtes, el qual en 1778 va patir un procés de transformació gradual fins a esdevenir la Catedral havanera. El principal benefactor d'aquesta transformació va ser l'acabalat bisbe de Salamanca.

Aquesta edificació, d'estil barroc, està emmarcada dins del corrent toscana, distingida per dues torres campanars laterals i el temple en forma de rectangle. Posseeix a més tres naus i vuit capelles en els seus laterals amb el terra cobert de marbre blanc i negre. Per a la seva decoració es van utilitzar obres de prestigiosos artistes de l'època com els italians Bianchini i Perovani, orfebre i pintor respectivament, així com el pintor francès Jean-Baptiste Vermay i el prestigiós escultor català Antoni Solà. En el seu interior posseeix a més diverses relíquies, així com diverses tombes de personatges il·lustres de la ciutat i de Cuba, arribant a albergar fins i tot, en el període comprès entre 1796 i 1898, les restes del gloriós navegant i descobridor d'Amèrica Cristòfor Colom.

Actualment continua sent la Catedral de l'Arquidiócesis de l'Havana i es troba situada a la plaça que porta el seu nom, on també es troben importants instal·lacions patrimonials com la casa dels comtes de Casa Baiona, actual museu d'Art Colonial, i la Mansió del Marquès de Aigües Clares.